Vés al contingut

Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló

Agrupacions de "dolçainers i tabaleters" en Castelló

Por Joan Josep Trilles i Font

A Castelló estem vivint en l’actualitat un dolç somni amb el que ha estat el passat 19 de novembre de 2004, quan el Consell de Ministres a Madrid ens anuncià l’aprovació de la creació de l’especialitat de Dolçaina entre les ensenyances de grau mitjà als Conservatoris per a tot l’estat espanyol. Tot i que a hores d’ara encara no és una realitat manifesta, i no sabem ben bé perquè.

Per damunt de tot les colles de dolçainers i tabaleters de la nostra Ciutat estem ben satisfets d’aquest acord que ha assolit els somnis i el treball ben fet durant molts anys, la dolçaina ja havia complit oficialment la seua majoria d’edat.

Però darrere d’aquest instrument sempre ha estat un grapat de gent, agrupats en colles i escoles els que ho han aconseguit, però com ben bé ens deia Quique Pérez –Cap de la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló- “també ha estat un guany d’un grapat de persones molt sacrificades en aquest entorn, que són les dones i núvies dels dolçainers i tabaleters que d’una manera abnegada es queden moltes vegades a casa, mentre els altres ens anem de festa i a fer festa, és clar. Aquestes persones que pateixen en silenci la solitud, crec que també són mereixedores de ser tingudes en compte”.

I més encara hem tingut darrere al nostre poble, al nostre Castelló, tothom ha considerat la música de la dolçaina i el tabal com molt seua, que forma part de la tradició oral del nostre poble, encara que alguns els arriba a molestar, tot i que després sí que la volem escoltar. Hom no s’imagina els invents que algunes de les nostres colles deuen de fer per poder assajar.

Aquest arrelament ha donat els seus fruits, lliurem un sentit homenatge a José Mª Illescas i Xamberga, els que tenim un grapat d’anys encara els recordem, com eren capaços tots dos sols d’animar tot el Pregó i, si més no, qualsevol partit de futbol al vell Castàlia. Ells van deixar la seua petjada en la nostra gent, ells van crear escola.

I aquest moviment col·lectiu, d’agrupació de dolçaines i tabals es materialitzà ara fa ja 27 anys quan un grapat de joves animats per vells dolçainers i tabaleters decideixen fundar una Colla i, així naix la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló, la colla que enceta cada any el Pregó de festes, la colla que ens guia cada tercer diumenge de quaresma cap a la Magdalena i ens fa reviure la tradició pairal del nostre poble any rera any.

A l’any 1982 “El Rall”, Ximo Fàbrega “farinetes” i Domingo López agafen el testimoni de Illescas i Xamberga i creen Colla de dolçainers i tabaleters del Grau, amb una manera molt particular de gaudir d’aquesta música en la colla i en l’escola.

L’associació de veïns “Els Mestrets” l’any 1986, també va crear una agrupació de dolçainers i tabaleters d’on han eixit bons activistes del món de la festa. Amb patiments han estat assajant en el vell magatzem del frontó de Castàlia. Deixaren l’associació per constituir-se en colla anomenant-se, Colla de dolçainers i tabaleters “Castàlia”.

Una altra agrupació per iniciativa de Paco Magnieto, exdirector de l’Escola de Castelló, formen també l’any 1986 l’Agrupació de dolçaina i tabal D. i T., donant una nova dimensió a la manera d’entendre aquests instruments.

Després al 1989 el Grup de dolçaina i tabal “El Gínjol”; el 1992 la Colla de dolçainers i tabaleters “El Fadrí”; el 1999 la Colla de dolçainers i tabaleters “Xaloc”; l’any 2000 amaneix el Grup “La Plana”, Colla de dolçainers i tabaleters; per acabar amb la darrera agrupació creada el 2004, Xarançaina. També cal recordar un grapat de bona gent de diferents colles, que amb la gent de “El Soroll” també participen en alguns actes.

A finals del 2004, per primera vegada comença a funcionar una agrupació dins d’una gaiata, l’Escola de dolçaina i tabal Gaiata 15 “Sequiol”, que en l’actualitat formen una Secció dins de l’entitat.

No ens oblidem de les escoles, a la nostra ciutat sempre ha hagut tradició en cada colla d’ensenyar els instruments, però com a colles formals cal nomenar: Escola Municipal de dolçaina i tabal de Castelló (1994); Escola de dolçaina i tabal “I.E.S. Joan Baptista Porcar” (2000); Escola de dolçaina i tabal del Primer Molí (2006); Escola de dolçaina i tabal Grupo Reyes (2007); i Escola de dolçaina i tabal ”La Plana” També cal recordar diferents activitats que es duen a terme en col·legis públics.

Podem dir amb satisfacció, que a hores d’ara, a la nostra ciutat hi ha 17 agrupacions de dolçaina i tabal, si més no, la població amb més entitats.

A més a més, des d’octubre de 2006, la nostra ciutat ha lliurat un sentit homenatge als dolçainers i tabaleters de Castelló, amb una magnífica escultura de Vicent Varella, junt a l’olivera que hi ha a la cruïlla de Clavé amb Rei en Jaume.

Si ens fiquem a comptar podem dir que gairebé més de 500 persones estan embolicades amb aquests instruments a Castelló, gent que tots els anys participa en l’Homenatge de Castelló a la dolçaina i al tabal que celebrem cada dimecres de festes de la Magdalena, enguany li lliuraren un sentit homenatge a Ximo Albiol, dolçainer de Benicarló.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies