Vés al contingut

Història

Precedents Històrics
carro_bn

L'accepció colla o "conlloga" ens remet a un grup d'amics o de companys que s'han reunit deliberadament i han decidit sumar esforços per aconseguir un objectiu. En el nostre cas, l'objectiu és la festa. Pel que fa a les colles festeres de Castelló de la Plana, hem de dir que des d'un bon començament, hi ha documents en els quals apareixen dades que testimonien la seva presència a la festa gran de Castelló abans que altres col·lectius festers, com ara les Comissions de sector, o la Junta de Festes.

En efecte, el precedent històric de les colles festeres hauríem de buscar-lo en una antiga tradició de la nostra terra, segons la qual grups d'amics, joves i grans, s'agrupaven en colles informals per junts participar en la Romeria de les Canyes, els dies de Pasqua, o en qualsevol altre dia festiu. I no podia ser d'una altra manera, perquè si hi ha algun moment en el qual el poble mostra les seves arrels és, i així ha de ser, en el món fester, però sobretot en unes festes com ara les nostres en què s'evoca la fundació de la ciutat per Jaume I, amb tot el que això comporta pel que fa als valors que ens pertanyen.

La crisi de l'estructura dels Sectors gaiaters, a mitjans de la dècada dels 70 -amb la caiguda de la Dictadura i el canvi cap a un sistema de llibertats- provocà, a principis dels anys 80, l'aparició de nous col·lectius festers amb uns idearis diferents als "oficials" i amb uns senyals d'identitat pròpies.L'empenta de l'associacionisme farà que el col·lectiu de colles festeres prenga una força i un dinamisme tan gran que arribi a convertir-se en un nou fenomen en expansió, capaç de donar un tomb a l'estructura oficialista de la Festa.

L'any 1993 la diversitat de colles existent es reuneix per fundar un nou ens fester, la Federació Colles de Castelló. L'aparició d'aquest nou col·lectiu -que a hores d'ara compta amb més de cent colles federades- ha estat un intent per revitalitzar la participació ciutadana en les festes, amb uns postulats pròxims a la idea de la "festa popular". I és així com la festa va tornar a baixar al carrer, un lloc que mai s'hauria d'haver perdut. I és quan el poble reconquesta el carrer, aquest lloc paradigmàtic, espai de convivència i de trobada, quan la festa es converteix en una catarsi col·lectiva i element d'alliberament social, és a dir una vàlvula de seguretat del sistema que equilibra continuïtat i canvi.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

carta fundacional

La Federació Colles de Castelló -a partir d'ara FCC- va néixer el dia en què representants de divuit colles van signar els Estatuts d'una nova associació cultural, a la sala d'actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el dia 14 d'octubre de l'any 1993.

Els primers anys del col·lectiu fester van ser d'una activitat frenètica.S'organitzaven propostes, es formaven comissions de treball, hi havia entusiasme i molta il·lusió. Tothom aportava el seu granet de sorra per proposar idees en un mateix projecte en comú. La participació activa en la Cavalcada del Pregó, mitjançant la representació d'escenes costumistes o l'aportació simpàtica, colorista i desenfadada dels cadafals durant la Cavalcada del Pregó, la recuperació i dignificació de la "tornà del romiatge", la creació de l'Escola municipal de Dolçaina i Tabal, el 1994, i la recuperació de la festa de la Nit de Sant Joan ..., van ser algunes de les primeres apostes. Una saba nova començava a recórrer les Festes de la Magdalena.La Federació anava creixent.

L'organització del nou ens fester, recollit en el marc estatutari, té una clara vocació assembleista. La junta directiva, elegida democràticament per totes les colles federades ha de vetllar pel compliment dels Estatuts i per això té un manament. Es comencen a crear les primeres Comissions de treball. Neixen noves propostes: Campionat de Boli, Campionat de Futbol-sala INTERCOLLES, Dia De la Bicicleta, Comissió de cadafals, Comissió de Publicacions ...

Durant els primers anys de vida, la Federació va duplicar el nombre de colles associades. Amb una personalitat pròpia i diferenciada d'altres formes d'entendre la festa, les colles federades i, per extensió, el paper de les «colles» van aconseguir un protagonisme social inqüestionable, sobretot durant la celebració de les Festes de la Magdalena. Però, s'havia de fer un nou pas cap endavant.

El III Congrés magdalenero

Una fita cabdal d'aquella primera època va ser, sens dubte, l'organització del III Congrés magdalener.Una proposta que va ser acollida en el si de la festa "oficialista" amb alguns recels. No obstant això, el repte era important. El Congrés es va celebrar al Saló d'Actes de Bancaixa de Castelló durant els dies 10, 17 i 23 de juny de l'any 1995.

Les sessions congressuals es van dur a terme els dies 10 i 17 de juny i les jornades van estar dividides en la presentació de tres ponències marcs, com a eixos vertebradors del Congrés.

La sessió inaugural va tenir lloc el dia 10 de juny, amb la formació d'una Mesa integrada pel Sr. José Luis Gimeno, alcalde de la ciutat, el Sr. Paco Pascual, president de la Fundació Municipal de Festes, el Sr. President de la Junta de Festes, el Sr. Xavier Pérez, president de la Federació Colles de Castelló i el Sr. Joan Baptista Campos, vicepresident de la Federació de Colles.

A continuació es va passar a dictar i debatre la primera Ponència: «Evolució de les Festes de la Magdalena des del II Congrés magdalenero i el seu futur», a càrrec del Sr. Sixto Barberà. A aquesta ponència es van presentar les següents comunicacions:

* El Pregó, una manifestació a dignificar, a càrrec de la Sra. Chelo Pastor.

* El Festival Internacional de música de Festa, a càrrec del Sr. Enric Monerris.

* La gaiata del futur, a càrrec del Sr. Francisco Merchán.

Durant la sessió vespertina es va dictar i es va passar a debatre la segona Ponència: «Integració de les Colles i la seva participació en el món de la Festa», a càrrec del Sr. Sebastián Pla. En aquesta ponència es van presentar les següents comunicacions:

* La festa i la llengua, a càrrec del Sr. Antoni Royo.

* Les Colles, les colles bars i altres comentaris, a càrrec del Sr. Joan Baptista Campos.

A aquesta primera jornada congressual van assistir un total de 105 congressistes.
El Congrés es va reprendre el dia 17 de juny, amb la segona jornada, en què es va realitzar la tercera Ponència: «Estructura i recursos (finançament) dels Ens festers», a càrrec del Sr. Lluís Domènech. A aquesta ponència es van presentar les següents comunicacions:

* Puntualitzacions sobre l'estructura i finançament de les entitats festeres, a càrrec del Sr. Albert Sánchez Pantoja i el Sr. Josep Lluís Alè.

* Jo opino, a càrrec de la Sra. Fina Irun Revest

* El cau gaiater. On està el patrocini de les gaiates ?, a càrrec del Sr. Vicent Ballester.

En aquesta jornada van participar 55 congressistes.

El divendres 23 de juny es va celebrar la sessió de conclusions, les quals van ser aprovades per majoria absoluta. Es va crear una comissió post-congressual per fer la redacció definitiva de les Conclusions, i amb el compromís de la seva publicació posterior. Amb això, a les vuit de la tarda es va celebrar l'acte de cloenda del III Congrés magdalener.

Al voltant d'aquest Congrés, la Federació de Colles va organitzar la celebració d'uns actes culturals paral·lels, els quals es van desenvolupar seguint la següent programació:

* Presentació de la publicació Al voltant dels noms de les Colles, celebrada el dia 9 de juny, al Centre Municipal de Cultura, de Castelló de la Plana.

* Reunió de Dolçainers i Tabaleters, celebrada el dia 9 de juny, a la plaça Major.

* Exposició fotogràfica i cinematogràfica titulada: «Un recorregut visual pels racons del Castelló antic i actual, un record de les millors imatges de Castelló i les seues festes», que es va celebrar del 12 al 17 de juny, al Centre Cultural «Casa Abadia », de la fundació Caixa Castelló-Bancaixa, de Castelló de la Plana.

* Organització de la Nit de Sant Joan, al passeig marítim del Grau de Castelló, amb un sopar de pa i porta, l'encesa de fogueres i un castell de focs artificials, el dia 23 de juny.

L'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de la FCC. Una fita aconseguit

La dolçaina i el tabal han estat presents amb continuïtat en les festes fundacionals de Castelló de la Plana, si més no, des de bona part del segle XX. Així almenys ho manifesten els programes de festes de l'època, els llibres de festes, les publicacions i els documents gràfics que ens han arribat de les Cavalcades del Pregó, des de mitjan segle passat. Potser la gent gran encara recordarà les desfilades del Pregó dels anys 50, en els quals s'escoltaven les dianes, els pas-dobles i els boleros interpretats pels famosos dolçainers de Tales, els hereus d'aquella mítica història que va crear Josep Ramos.

A la dècada dels seixanta, la parella de Grauers formada per Manuel Bacas Xamberga i José Maria Illescas va fer aparició en l'àmbit de la música popular, a través de les seves actuacions a les festes de la ciutat i ravals de les comarques castellonenques. I va ser, en bona part a través del seu mestratge que ens ha arribat una bona part del llegat musical de la dolçaina i el tabal que ara conservem.

A principis dels anys vuitanta, amb la democratització de les festes i la justa reivindicació del seu caràcter popular, apareixen un conjunt de colles i grups d'amics, músics entusiastes que, com la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i altres, es van formant en la utilització i la interpretació de la dolçaina i el tabal. Amb el pas del temps el concurs d'aquests grups musicals aficionats es fa imprescindible en qualsevol acte públic, on la música popular forma part fonamental. A poc a poc, van naixent colles festeres i agrupacions musicals a la nostra ciutat i voltants, que compta en el seu sinó, invariablement, amb una o més parelles de dolçainers i tabaleters. I és així com el crit de la dolçaina i el tabal ressonen, ara més que mai pels carrers festeres de la nostra geografia.

L'any 1994, la naixent FCC es va fer ressò de la necessitat de crear un marc referencial, des del qual es pogués fomentar i difondre l'ensenyament d'aquests dos instruments musicals tradicionals en la nostra ciutat, amb la creació de l'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de la Federació Colles de Castelló. En efecte, va ser al començament d'aquell any quan la Junta Directiva de la Federació, encapçalada pel seu president, Xavi Pérez, va iniciar els primers contactes amb diversos estaments socials i culturals de la nostra ciutat per crear els fonaments de l'escola. Les gestions van fructificar el mes de novembre de 1994, en començar ja amb caràcter oficial el que va ser el I Curs d'ensenyament de l'Escola, que es va desenvolupar a les aules del Col·legi Públic Sanchis Yago de la capital de la Plana.

L'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de la FCC va comptar, des d'un primer moment, amb el suport institucional de la Regidoria de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Castelló, que presidia el Sr. Miguel Angel Mulet, com no podia ser d'una altra manera. I cal dir que la idea va ser acollida en el si de la Regidoria amb entusiasme. El finançament de l'escola sortia de les aportacions de l'entitat, a través dels ingressos en concepte de matriculacions -la quota anual per alumne era de 5.000 ptes (30 € aproximadament) -, i una important subvenció municipal. Aquell primer curs va comptar amb un total de cinquanta-sis alumnes que es van distribuir en quatre aules d'ensenyament (tres aules de dolçaina i una de tabal).

El Curs 1995-96 es pot considerar com el curs de consolidació de L'escola. Aquell any acadèmic es va superar per primera vegada el centenar d'alumnes -102 matrícules-, els quals van ser distribuïts en sis aules docents.

Pel que fa al capítol d'actuacions, l'Escola, a més de les intervencions durant les Festes de la Magdalena, també va participar en els actes de les Festes de la Mare De Déu del Lledó i en la I Trobada de Dolçainers i Tabaleters d'Almassora. Com a cloenda del curs acadèmic, el dia 8 de juny del 1996, es va celebrar a la plaça Major, la II Trobada Local de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. La conclusió d'aquell acte, on van participar els grups i colles de dolçainers de Castelló i comarca, va estar a càrrec de l'Escola.

L'any 1997, alumnes de l'Escola van participar en la II Trobada de Dolçainers i Tabaleters d'Almassora, i el dia 6 de juny es va celebrar a la plaça Santa Clara, l'acte de cloenda del III Curs de l'Escola.

El VI Curs de l'Escola va comptar amb una participació de 150 alumnes, els quals van ser distribuïts en tres nivells diferents d'aprenentatge, sota la direcció del Sr. Emilio Arrufat, i amb el professorat del Grup DIT

L'any 2000 és un període de canvis importants. La Junta Directiva de la Federació, encapçalada per Vicent de Juan, va crear la figura del coordinador general de l'Escola. El càrrec l'ocupa l'inefable Joan Josep Trilles i, amb això, l'Escola pren un nou rumb. Es perfila la figura del coordinador tècnic de l'Escola, es fa un programa d'estudis homologat i es dota als ensenyants de nou material didàctic. És així com s'inicia una etapa de normalització que pretén consolidar i dignificar els estudis de la dolçaina i el tabal a la nostra ciutat.

El 24 de maig de 2001, l'assemblea de la FCC ratifica el nomenament de Paco Magnieto com a Coordinador Tècnic de l'Escola, una persona compromesa i ben coneixedora del món de la dolçaina i el tabal a les nostres comarques.

L'Escola va creixent a passos de gegant. El Curs 2000-2001, la taxa de matriculats arriba a 142 alumnes.En el següent curs la seu de l'Escola es trasllada a les dependències del Col·legi Públic Serrano Suñer. El projecte formatiu és ja una realitat, molt consolidada a la nostra ciutat i amb una estructura organitzativa, una gestió molt eficaç i compta amb un Consell Assessor.

L'Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de la Federació de Colles de Castelló és un referent musical per als estudis dels dos instruments a la nostra comarca. Han passat més de mil alumnes per les seves aules.Ara, ens falta per aconseguir la consideració acadèmica però anem per bon camí.

La primera publicació

Va ser amb motiu de la celebració del III Congrés magdalener que un grup de gent de colles ens entestem a treure una publicació que recollís el tarannà de l'associació, a través de l'estudi dels noms de les colles, com un intent de donar a conèixer el col·lectiu als castellonencs. El moment era propici, i, a més, la iniciativa significava també crear els fonaments del que s'acostava. El punt de partida d'un projecte "editorial" que aniria creixent o decreixent amb el bategar del temps.

La idea, però, formava part d'una proposta més ambiciosa. Volíem començar el camí cap a les publicacions. Necessitàvem crear un marc referencial, el vehicle que projectés el món de les colles federades a l'exterior. Pensem en editar una revista de contingut cultural i fester. La publicació obriria una altra via de comunicació i diàleg amb el món del que formàvem part. Seria una publicació periòdica sobre el món de les Colles -una iniciativa que, finalment, va quallar en les festes de la Magdalena de l'any 1996, amb la sortida al carrer del núm. 0 de la revista Plaça Major-. Una revista de contingut cultural que, amb el temps, s'ha convertit en un referent del món de les colles.

"A l'Voltant dels noms de les Colles" era la primera publicació que anava a editar la Federació. Vam escollir el tema dels noms de les colles, perquè ens semblava que, en un col·lectiu tan ampli i divers com la Federació, aquest motiu era justament el nexe d'unió entre tots. "Units en la diversitat". Aquest va ser el lema que ens va encoratjar a treballar.

Es va crear una comissió de treball i ens vam ficar de ple a la feina. Es va dissenyar una enquesta ad hoc.Sol·licitem la col·laboració de totes les colles federades, perquè ens expliquessin d'una manera senzilla, allò que s'amagava darrere del nom de cada colla, quin era el significat que li donaven. Volíem saber, en definitiva, el com i el perquè de tot.
Vam recollir aquest material. Vam fer una primera classificació dels noms. Però no ens conformàvem amb crear només un cens de les colles. La publicació naixia amb la voluntat de divulgar i alhora d'informar. Per això li vam donar forma.

Finalment, la publicació es va presentar a la primavera de 1995, a la sala d'actes del Centre Municipal de Cultura, dins el programa d'activitats de la celebració del 50 Aniversari de les Festes de la Magdalena. Es va fer una primera edició de 3000 exemplars que es van imprimir als obradors de la impremta Papers Impressos, de Castelló, i va comptar amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castelló de la Plana.

Un projecte editorial lligat a la cultura del poble

Amb l'edició de la revista Plaça Major s'inicia un projecte editorial que es va consolidant. La revista és un tipus de magazine, on es recull puntualment la informació que genera el món de les colles federades. A poc a poc es van obrint noves seccions. La bona mà dels literaris locals va tacant el negre sobre el blanc.La publicació va guanyant en contingut i es va adaptant a les necessitats informatives de les Colles.

Una altra fita important ha estat l'organització en tàndem amb la Llibreria Babel de Castelló de la Convocatòria del Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado que aquest any (2004) ja ha arribat a la seva IV edició. Les obres i els autors guardonats en les edicions anteriors han estat els següents:

* Ginger no té sabates (Reis Lliberós, 2000),

* Els cinc crits (Manolo Navarro, 2001),

* Dones amants i 10 exercicis de fidelitat (Xavier * Minguez, 2002) i,

* Contacontes (Pasqual Més, 2003).

El premi, patrocinat en principi per la Diputació Provincial, compta des de l'edició del 2002 amb el suport editorial de Brosquil Edicions.

Altres publicacions de la FCC han estat les següents:

* Estudis per Dolçaina. Cançons (Volum II), (2001), de Paco Magnieto i Sergi Vilar. Castelló de la Plana.

* 1981-2000. Vint anys de Dolçaina i Tabal a Castelló, (2002). Castelló de la Plana.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies