[:es]Las romerías son fiestas de origen religioso mantenidas principalmente por la vertiente social y con un fuerte componente territorial. La gente saliendo del pueblo o la ciudad se reencuentra, en una fecha concreta, en un paraje en el entorno de una ermita o santuario, a quien está dedicada la vocación, celebrándose ceremonias religiosas, juegos, danzas y sobre todo comidas más o menos comunitarias que arrecian los vínculos de los asistentes, convirtiendo la romería, si el tiempo acompaña, en una fiesta lúdica y social.
Así ha sido y así será por muchos años la romería castellonense a la ermita de la Magdalena, el Castillo Viejo. Llegada la fecha del tercer domingo de cuaresma, los vecinos se encuentran para hacer camino juntos. La romería tiene ida y vuelta, es su trayecto en común lo más importante junto con el encuentro en la montañita, la visita a "la sangre de los moros", el rollo, la tortilla de habas, la bota y el cantar, bailar y reír..., todo acontece como consecuencias lógicas, mientras que el final de la romería es la llegada, ya de regreso al pueblo de Castellón.
La salida de la romería por la mañana y la entrada al anochecer nuevamente al pueblo acostumbran a ser los momentos más emotivos. El trayecto desde siempre, debido a la corta distancia que separa la ermita del corazón de la ciudad, se ha hecho de dos maneras: a pie, acompañando al clero y a la reliquia, o en vehículos colectivos, que con el paso del tiempo han ido evolucionando...[:ca]Les romeries són festes d'origen religiós mantingudes principalment per la vessant social i amb un fort component territorial. La gent sortint del poble o la ciutat es retroba, en una data concreta, en un paratge a l'entorn d'una ermita o santuari, a qui està dedicada la vocació, celebrant cerimònies religioses, jocs, danses i sobretot àpats més o menys comunitàries que refermen els vincles dels assistents, convertint la romeria, si el temps acompanya, en una festa lúdica i social.
Així ha estat i així serà per molts anys la romeria castellonenca a l'ermita de la Magdalena, al Castell Vell. Arribada la data del tercer diumenge de Quaresma, els veïns es troben per fer camí junts. El romiatge té anada i tornada, és el seu trajecte en comú el més important juntament amb la trobada a la muntanyeta, la visita a "la sang dels moros", el rotllo, la truita de faves, la bota i el cantar, ballar i riure ..., tot esdevé com a conseqüències lògiques, mentre que el final de la romeria és l'arribada, ja de tornada al poble de Castelló.
La sortida de la romeria al matí i l'entrada al vespre novament al poble acostumen a ser els moments més emotius. El trajecte des de sempre, a causa de la curta distància que separa l'ermita del cor de la ciutat, s'ha fet de dues maneres: a peu, acompanyant al clergat i la relíquia, o en vehicles col·lectius, que amb el pas del temps han anat evolucionant ...[:]